18 de novembre 2010

"Los no nacidos en Cataluña"


Falten 9 dies per les eleccions i els que no aixequen el vol en les enquestes internes han decidit explorar la frontera sempre delicada del ridícul per fer-se notar. Ja ho va deixar escrit Oscar Wilde: “del sublim al ridícul només hi ha un pas”. Fer un vídeo explicant que votar José Montilla provoca un orgasme entre en el camp de la desesperació. I altres coses que veurem i que no tenen res a veure amb la política ni la governació ni el lideratge. Per cert, com que els parlamentaris s’elegeixen en quatre circumscripcions diferents, els socialistes haurien de fer un vídeo per explicar que votar Joaquim Nadal provoca un orgasme. Però Nadal no té ni vídeo ni cartell.


Abandonem el bosc de la tonteria per endinsar-nos en un terreny més seriós. Diumenge Zapatero va participar en un míting i va demanar el vot “también a los no nacidos en Cataluña”. Dinamita sota els fonaments de cinquanta anys d’un pacte sobre la integració i el “és català tot el qui viu i treballa ( si pot) a Catalunya...”. Pobre contribució al consens sobre la cohesió social del país. O ho va fer des de la ignorància de com nosaltres hem resolt satisfactòriament el “Catalunya, un sol poble” o va assajar una nova estratègia (Zapatero no és un principiant) de gir radical del discurs del PSC: competència per la idea d’Espanya i l’espanyolitat amb el PP i Ciutadans. No és només la frase de Zapatero, és també l’acarnissament contra l’independentisme (amb qui han governar 7 anys aquí i 4 i la propina a Madrid) i el discurs d’investidura de Montilla fa quatre anys on va afirmar “Entrem en una etapa postnacional”.



Massa cops de volant i mareig per un electorat que voldria sentir propostes per sortir de la crisis. I dos dubtes: no sé si els que no han nascut a Catalunya volen que apel·lin al seu lloc de naixement per demanar-los-hi el vot (trist i desesperat) i no sé si els potencials votants, posem-hi, socialistes gironins catalanistes, se senten gaire identificats amb aquest nou partit a la recerca de personatge i espai polític.