Comença la campanya electoral de les novenes eleccions al Parlament des de la recuperació de la democràcia. El valor de la continuïtat. Unes eleccions centrades en buscar una solució política a un model, el Tripartit, del qual reneguen fins i tot els seus pares i autors intel·lectuals. Deu ser un cas bastant inèdit veure com en el final de la legislatura els socis d’un govern no defensen la bonança del mateix sinó que es diuen paraules gruixudes entre ells. Per cert, que ja es van dir fa quatre anys. I es va repetir el Tripartit.
Avui l’opció que Convergència i Unió assumeixi la governació del país sota la presidència d’Artur Mas és una idea que li sembla bé a una majoria dels ciutadans, més enllà de les fronteres partidistes clàssiques de CiU. Si és que en la societat líquida d’avui hi ha encara fronteres partidistes clàssiques.
I com que la societat catalana és una de les societats més democràtiques d’Europa, aquí no impera ni el fanatisme ni el vot a ulls clucs. Fins a l’últim dia no es decidirà el vot d’uns milers de ciutadans que seguiran amb atenció els quinze dies de campanya per decidir un vot crític avui encara no madurat. Sí, les campanyes electorals tornen a tenir un nou sentit en les democràcies madures i amb moltes fonts d’informació. El vot que apel·la a la intel·ligència per sortir millor del clot.
El principal enemic d’Artur Mas és l’optimisme de les enquestes. I el principal mal de cap de José Montilla és que les seves enquestes només li donen un 20% d’intenció de vot. És difícil passar de pactar amb independentistes a dir-ne tots els mals sense trencar la coherència del discurs. El SOS al PSOE pot resultar un desastre. Sequera de música en la solfa socialista. Pragmatisme, contenció i modèstia apresa en la campanya convergent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada