Ahir van sortir quatre enquestes en sengles mitjans de comunicació escrits. Totes elles donen un bon resultat a CiU i pronostiquen que els socialistes no aixequen el vol. És millor sortir amb aquest punt de partida en la recta final de que no pas amb la moral de derrota que es deu respirar en els quarters electorals socialistes.
L’optimisme de les enquestes té un perill de base: estan basades en una participació al voltant del 53-54%. Però avui per avui la participació consolidada tot just arriba a dures penes al 50%. Hi ha més d’un 30% de votants que es declaren indecisos. L’última setmana és clau perquè es pugui despertat el vot dubtós i concentrar-lo al voltant de CiU. Si la participació és baixa, tindrem un parlament amb molts de partits i una CiU que es quedi en els 50 i tants diputats i amb una necessitat d’aliances amb uns socis poc predisposats. El PSC i ERC perquè encara estaran en el lament dels errors. I el PP perquè amb una campanya de baix vol es tanca tota sola les portes.
Entre les files socialistes comença a despertar-se l’autocrítica. Després del primer tripartit de Maragall, Montilla va arribar amb la promesa de fer un govern seriós, que s’explicaria be i deixaria a banda les frivolitats. Però Montilla ha acabat disfressat de Superman i amb un espot sobre l’orgasme que provoca (ja els hi agradaria) el vot socialista. Un desastre provocat per un equip de campanya molt allunyat de la professionalitat de quan el socialisme era el partit més orgànic de Catalunya. Segurament CiU va mostrar impaciència en la campanya de 2006 per tornar al poder després d’una legislatura a l’oposició. I molts votants els hi costava rectificar el vot pels partits del tripartit. Una segona legislatura que ha acabat amb el seriós Montilla vestit de Superman ha estat suficient per madurar la necessitat del canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada