El dia després de les eleccions en el si de la família socialista pot esclatar un procés accelerat de relleu de l’actual direcció. Amb aquest anunci, que té tonalitats d’ànim de derrota, el primer secretari dels socialistes es vol treure pressió de sobre perquè els seus sàpiguen que el seu lideratge no va per llarg –segurament no hi pot anar- però que tampoc renunciarà a dirigir el procés de transició que, a la pràctica, vol dir controlar les llistes de les eleccions municipals de l’any que ve, controlar els pactes municipals postelectorals i dirigir el procés d’elecció d’un nou líder.
S’han succeït en les últimes setmanes reunions de dirigents socialistes de mitja edat que ja han començat a moure’s per controlar el partit després de les eleccions. Són dirigents molt identificats amb el PSOE, sense manies, i amb un discurs d’allunyament i confrontació amb el nacionalisme. Montilla vol deixar hereu i testament perquè el que van aconseguir els “capitans” en el Congrés de Sitges de 1993 no tingui volta de full.
Les dues ànimes del socialisme que l’havien mantingut en la centralitat política durant 25 anys donen pas a una mutació en profunditat, a una fugida endavant no se sap encara cap a on. Els partits socialdemòcrates europeus que han entrat en crisi d’identitat a vegades han caigut en el bucle melancòlic. És el cas de França on el PS no se sap renovar i neixen alternatives d’esquerra que li roben votants (els verds i els rebels del maig del 68 passats per un curset de realisme polític i alguns anys més a l’espatlla). És curiós veure com els nostres homes i dones catalans del maig del 68 que adoraven Pasqual Maragall avui desitgen el triomf d’Artur Mas davant el menyspreu d’un socialisme administrativista que ha abandonat l’elit d’esquerres il·lustrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada