22 de març a la sessió de control de Govern al Senat. La senadora Coralí Cunyat va per feina i pregunta, en la seva primera intervenció en una sessió de control, al ministre José Blanco perquè en set anys de govern socialista no ha avançat ni un pam el desdoblament de la N-II a les comarques gironines. Aquest és “l’atac final de primavera” d’una estratègia combinada que ha passat per una interpel·lació (debat llarg) i votació d’una moció al Ple del Congrés el mes d’abril de 2010 i una moció a la comissió de Foment l’última setmana de febrer de 2011: Objectiu: que el govern es mulli. En l’atac final, Blanco ha capitulat de tanta mentida i ha afirmat que no hi ha fons i que no preveu desdoblar la N-II durant el seu mandat. La primera declaració sincera en públic des d’aquell íntim “Jordi, no tengo ni un duro” de finals de gener. Aquí el verb és important: “no poder o no voler”. No poder adjudicar cap nova obra és trist però es contradiu amb les noves obres que es van licitant a Madrid i a la Galícia natal de Blanco. Divendres en una roda de premsa a Ripoll al costat del candidat Jordi Munell recordo que la N-II i la N-260 i el Túnel de Toses són obres que arranquen els anys 1993-1996 amb el ministre Josep Borrell. En 16 0 17 anys de bonança econòmica , tot hauria pogut estar fet. Només va avançar un tram de la N-260 d’Olot a Besalú (1996, Pacte del Majèstic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada