Amb quant d’interès hem seguit les revolucions de Tunísia i d’Egipte i, en canvi, amb molt menys la reforma constitucional impulsada pel rei del Marroc que sembla haver extret algunes lliçons oportunes de la formidable maror a favor de la dignitat que sacseja els països àrabs. Fa menys d'un mes -quan desenes de milers de marroquins van exigir reformes democràtiques i econòmiques- Mohamed VI declarava que no cediria davant la demagògia del carrer.
Ara, en un imprevist missatge televisat, ha promès un profund canvi constitucional, l'esborrany ha d'estar llest al juny per ser votat en referèndum. La reforma inclourà un poder judicial independent, major paper per als partits i el Parlament, "que emanarà d'eleccions lliures i sinceres", i descentralització regional.
Construir una monarquia constitucional va més enllà de conjuntures. Marroc ja ho és, de creure la Llei Fonamental de 1996, que no obstant això atorga al rei poders gairebé absoluts, polítics i espirituals. Pocs creurien que el Marroc d'avui casa amb els termes "democràtic i social" que proclama aquesta Constitució. Mohamed VI no només designa el seu gust al primer ministre i als titulars de les carteres clau, sinó que pot també dissoldre el Parlament o imposar l'estat d'emergència. I es beneficia d'una desmesurada riquesa, pel seu control d'una part fonamental de l'economia del país. La democratització marroquina exigeix que el monarca es despulli de moltes de les seves prerrogatives. De poc serviria que el primer ministre sigui el candidat del partit més votat, amb plens poders nominals, si aquestes facultats augmentades coexisteixen amb la discrecionalitat actual del rei per dictar la política. La promesa moralització de la vida pública seria ja una revolució en un país on un dels greuges bàsics és la corrupció administrativa. Cautela afegida és que l'esborrany constitucional hagi de ser redactat sota la tutela d'un jurista poc sospitós de passions democràtiques.
Malgrat tot, la retallada de poders enunciat per Mohamed VI té l'innegable valor de contrastar amb la cega tancament o la violència amb que el canvi imparable és confrontat per molts dirigents àrabs. Marroc té, a més, unes característiques especials, per la seva proximitat a Europa i les seves estretes relacions amb el vell continent. La seva democratització, a més de constituir un valuós referent per a altres Estats nord-africans, afegiria un plus rellevant en el tracte de Rabat amb la UE. Atenció al Marroc. La meva amiga la diputada Mbarka Bouaida fa setmanes que ho anunciava. La setmana passada em van anul·lar a última hora una invitació a visitar alguns membres del Govern. La reforma s’anunciava, el brogit s’ha convertit en decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada