L’operació política de la setmana ha estat parra els preus als comparadors de caixes que venien la bondat de desmantellar el sistema de caixes a cada reservat dels restaurants del voltant del Congrés. Tot té un ordre. Hi ha un passat que no se n’acaba d’anar i un futur que no acaba d’arribar. I aquí les caixes i la seva organització confederal, amb Isidre Fainé al capdavant, han jugat molt bé. No es tracte de tirar les caixes al lleons dels bancs dels estats més potents d’Europa...quina cosa estava a punt de passar. Es tracte de donar-los-hi una última oportunitat i, si no funciona, provocar una transformació gradual. El PSOE es podia arriscar a fer majoria amb els nacionalistes bascos ( a canvi de la fusió de les tres caixes basques i un control a favor del PNB). Però en aquests temes no només funciona l’aritmètica. Rodrigo Rato (que ha de salvar el seu honor) encara té una bona agenda....i els interessos de catalans, valencians i madrilenys...aquest cop ha coincidit. Feina fina. Rectificació i cable diplomàtic (és un dir) cap a Berlín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada