En la votació parlamentària de la intervenció militar a Líbia només hi ha hagut tres vots en contra: Gaspar Llamazares i els dos diputats del BNG. Ha passat molt desapercebut que Iniciativa per Catalunya, la diputada Núria Bonaventura, hi ha votat a favor. De les lliçons apresses de la Guerra dels Balcans n’han sortit algunes conclusions i una doctrina de Nacions Unides: La responsabilitat de protegir. La sobirania no és il·limitada i davant una massacra de civils (entre 6 mil i 8 mil morts quan escric aquestes ratlles) la comunitat internacional ha d’intervenir. En aquest cas per complir tres objectius: fer impossible que l’aviació líbia militar sigui operativa per continuar bombardejant, bloquejar els fons de Muamar el Gaddafi pels bancs del món i evitar el comerç d’armes. Aquest tercer punt ara és el més delicat. I la venta d’armes per part de màfies o Estats fallits des de les fronteres de Sudan, Txad i Níger són el gran perill de cronificació del conflicte. Hem de ser conscients que l’opinió pública no acull amb la mateixa quasi unanimitat parlamentària aquesta intervenció.
A la gent no li agraden les guerres, a mi tampoc. I entre les guerres perdudes i els quaranta anys d’aïllacionisme polític, aquí no s’entén gaire això d’anar a salvar vides a una altra part del món. Encara que en aquest cas és un lloc ben proper i una inestabilitat en la zona ens pot afectar de prop. Un periodista de Público em pregunta si en el mateix conflicte del Líban amb un govern del PP hi hauria hagut més mobilització ciutadana en contra: li dic: molt bona pregunta a la qual no tinc resposta...tot i que alguna tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada