02 de març 2011

El debat tancat que cada dia s'obre

Dimecres 16 de febrer a les nou del matí. Sessió de control al govern. El vicepresident primer Rubalcaba fa mala cara. I no sembla que sigui només per un refredat, si és que el tingués. El cas “Faisán” (presumpte avís per part de la policia a una persona de l’entorn d’ETA d’una imminent operació de detenció perquè se n’escapés, durant la treva que va començar el 22 de març de 2006) el llastra i pesa en l’ambient. Però el cas de exalts càrrecs socialistes i afins del socialisme andalús col·locats a l’atur en expedients d’acomiadament d’empreses on no han treballat mai...és un cas que pot agafar forma, dimensió i remoure el mapa dels feus socialistes del sud. Però a Rubalcaba sobretot el té torturat el foc amic que ve de casa, del socialisme. Va ser l’home imposat (imposat, sí) pel vell felipisme i el grup Prisa (en hores baixes, la Ser en els ulls de Mediaset, el berlusconisme informatiu). Rubalcaba rep cops del foc amic. I ja no sap si venen o són tol·lerades pel que el va nomenar o per alguns aspirants a la successió que juguen amb el calendari dels anys i tota la pressió en la recta final de la legislatura. No és descartable un rescat del cartell de Zapatero (l’home que s’intenta reinterpretar) o una aventura com el nom de Carme Chacón. Rubalcaba renega i es pregunta “Què hi faig aquí?”.