02 de març 2011

El dia que Chacón va voler fer mèrits


20.923 euros per soldat reclutat- Dimecres 23 de febrer. Interpel·lo a la ministra de Defensa sobre la despesa en publicitat i propaganda del seu ministeri. Més de 15 milions d’euros el 2009, més de 11 el 2010. Tot molt enfocat a les ànsies de promoció política de la titular de la cartera, Carme Chacón. La seva reacció és airada, desmesurada, capta l’atenció de periodistes i parlamentaris que em pregunten si hi ha alguna cosa més amagada que hagi fet enervar a Chacón. Un periodista ja s’ha posat a estudiar les empreses adjudicatàries de la publicitat, que figuren en l’informe anual de Publicitat del Govern. Però jo, d’entrada, no anava tant lluny. Només volia denunciar dades com aquestes: l’any 20010 es van destinar 6’8 milions d’euros a publicitat per reclutament de militars de tropa i marineria. Durant l’any només es van convocar 324 places. La divisió no enganya: cada plaça de soldat va costar 20.923 euros en publicitat. El sou d’un any? Negoci rodó?


“Menos nacionalista”- La ministra Chacón va arribar amb el voltatge alt a la sessió de control perquè el dia abans havia tret el cap en el debat successori que el PSOE viu sense voler viure. Els dies parells diuen que no hi ha debat i els dies senars van discutint sobre possibles successors. I Zapatero encara no ha dit que es retira....de fet, és una possibilitat plausible per a un tàctic nat. Chacón ha aixecat el dit enfront de Alfredo Pérez Rubalcaba. Vella amistat ara convertida en confrontació generacional. Aquella nit coincideixo en el sopar amb un destacat exministre canari que aposta per Chacón i anima el debat i la propaganda de l’assumpte. És durant el debat de la despassa en publicitat que m’intenta engaltar: “Soy catalana i cada vez menos nacionalista”. Molt bé, res a veure amb el que discutíem, i que ni es va dedicar a negar amb arguments i dades. Aquella frase altisonant dirigida a un nacionalista tenia un destinatari: fer-se perdonar la seva condició de catalana davant els dirigents i diputats del PSOE per guanyar punts com a candidata. I va arribar divendres i l’enquesta del CEO que assenyala que per primer cop CiU pot guanyar el PSC en unes eleccions a Corts Generals. Sobre tot aquest assumpte de la setmana, Alfonso Guerra va dir una cosa molt sensata: “Espanya està preparada per tenir un home i una dona president i que sigui català, extremeny o de Madrid...però sobretot que estigui preparat o preparada”.

1 comentari:

Anònim ha dit...

no és tan sensat el que diu el pallasso (amb perdó) de l'Alfonso Guerra,
faltaria més que Espanya no pugués tenir un president català, extremeny o madrileny, o ceutí, o canari, o basc, o balear, que vol dir que està preparada?? que no tenim el mateix dret els ciutadans de l'estat espanyol d'una comunitat o d'una altra? que els andalusos, castellans i madrilenys tenen més dret a ser presidents d'espanya que els ciutadans de l'estat espanyol d'altres indrets??
al mateix temps, és una obvietat això de però sobretot que estigui preparat,