Una de les característiques del debat del dia 8 d’abril ha
estat detectar clarament que Alfredo Pérez Rubalcaba ha
parlat com un candidat actiu per a les primàries a candidat a president del
Govern de l’Estat, que els socialistes celebraran la propera tardor. Rubalcaba
envia un missatge als seus: «Con este lío montado, confía en mí, que
soy un viejo experto en ingeniería de Estado, no os aventuréis».
Però el soroll ha començat abans i tot del resultat de les eleccions europees.
L’alternativa té només un nom: Eduardo Madina, el jove
dirigent basc que és el preferit de Zapatero i que, tal vegada, pot recordar
una mica de les formes de fer de l’expresident de Lleó. Curiosament, els
mateixos soldats de Carmen Chacónal Congrés
de Sevilla de Febrer de 2012 ara són partidaris de l’opció basca. Pel camí ha
caigut el nom de Patxi López (una aurèola precària només sostinguda
per la institucionalitat de la seva condició de lehendakari) i el nom de Carme
Chacon és lluny, remor, debilitat. La distància i el silenci, en política,
solen ser mals consellers. Chacón vol tornar triomfant a les primàries, però
s’ha quedat amb molts pocs lloctinents. Algun audaç i lúcid diputat que li
escriu memoràndums... i poc més. Chacón, un record difús, quasi un personatge
pàl·lid de Sthendal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada