Els dies clars

8 D’ABRIL. Aquets dimarts ve una delegació del Parlament de Catalunya demanarà al Congrés dels Diputats, per la via de la més estricta legalitat, la delegació de la competència per poder convocar la consulta del 9 de novembre. recordo, amb la precisió dels dies grans i densos, l’1 de febrer de 2005, quan el lehendakari Ibarretxe va comparèixer en solitari davant el Congrés per demanar quelcom semblant. Va ser resistent, va anar-hi en solitari, van ser hores i hores de debats, pulcres uns i incendiats els altres. al final es va procedir a invitar el representant de les institucions basques a abandonar l’hemicicle. uns diputats ens vam aixecar i vam aplaudir llargament la dignitat de la raó democràtica tan ben sostinguda. Altres ens clavaven una mirada propera al judici sumaríssim per rebel·lió. Després, la votació. Quasi tot va acabar allí, en la via basca. Tinc una fonda impressió que dimarts serà diferent. la representació del parlament expressa un suport més ampli i transversal. Crec que l’argumentació serà més de mà estesa. l’acompanyament és molt notable, no ens sentirem gens sols. l’escalf d’una nodrida delegació de diputats i alcaldes. Discutirem i votarem sobre democràcia i raó democràtica. els socialistes en contra, el PSC amb els arguments del no molt debilitats i desgastats entre les seves bases i votants. Fins i tot el PSOe amb una proposta oberta de reforma de la Constitució perquè detecten que es tracta d’un moviment de base popular, lluny d’una operació partidària. aquesta base popular l’allunya del que el 2005 es va votar sobre el contenciós basc. Dimarts ho hem de fer molt bé. Ser impecables en el fons i en les formes. És una de les votacions més importants de la legislatura. Com que té una base popular, després de la votació final, cap a les 9 o les 10 del vespre, estic convençut que els ciutadans opinaran. el 2005 encara no teníem les xarxes socials. era un 1 de febrer fred i amb un home ferm però solitari. el 8 d’abril ja cau en els dies clars. i com diu la cançó dels Manel: «Va, assumim- ho, els dies bons gairebé som invencibles!... ». Fem-ho bé dimarts, tots. No és només un assumpte dels diputats.