ELS SAVIS

He acabat de llegir el llibre (S)’avis de Josep Puigbó, que aplega les entrevistes fetes a vells i venerables savis catalans en el programa que TV3 emet els diumenges a la nit. Aquest és un llibre que desprèn el millor d’aquells temps en els quals la televisió es podia permetre el

ritme de dedicar una hora seguida d’entrevista a una mateixa persona. Els temps que deixaven reposar les converses i les idees. Ara, en l’era de la hipercomunicació, tot és més accelerat i, així, alguns pensen: «per què escriure un article quan puc quedar descansat amb un tuit?». O «per què escriure un llibre quan n’hi ha  prou amb l’hiperconsum d’imatges i moments?». Aquesta setmana, a França s’ha obert el debat de la prohibició de consultar el correu de la feina fora de l’horari del treball. Consideren, els que ho defensen, que ens estem convertint en presoners del correu i que a altes hores la capacitat de rendir en la nostra feina és decreixent. Hi estic d’acord. Aquesta proposta es pot convertit en llei o autoregulació. I ve a tomb aquí perquè estic convençut que els vells savis del llibre d’en Puigbó només han sabut fer coses grans a base de saber estudiar, crear, reposar, meditar i actuar. Ara que estem a les portes de Setmana Santa, els desitjo temps per parar i pensar. Només amb temps per meditar serem eficients en els nostres actes. Allunyemnos de les modes del fast-food, les fast-emocions i la comunicació efímera i amuntegada. Per això, a mi encara m’agrada obrir els diaris de paper, tenir ritmes pautats de vida... I un temps per a cada cosa. L’Eclesiastès és vigent com sempre. Només és modern allò que no passa. Siguem savis.