Tarde de Toros al Congreso de los
Diputados. Quan el president Rajoy ha començat i
acabat la seva intervenció, la fúria de la bancada popular era la pròpia d’una
tarda taurina. “Con un par de huevos” he sentit al meu clatell. El sistema de
partits espanyols paralitzat de por per les eleccions europees del 25 de maig.
Un cop més, la delegació del Parlament de Catalunya – com en la reforma de
l’Estatut de 2006- ha vingut a parlar amb la mirada llarga i els replicants han
pensat en els rèdits a setmana vista. Por, una certa por al final de cicle. Qui
havia anunciat una certa modulació del discurs del president del Govern
espanyol i una obertura sincera al pacte, s’ha quedat glaçat. Rajoy ha tirat de
la carpeta de l’assessor Pedro Arriola (discurs dur i el cas català com a
catalitzador de vots a Castella i Andalusia). Arriola va ser el ideòleg de la
recollida de firmes contra l’Estatut i ha tornat a guanyar marcant línia.
Mentrestant, Rubalcaba de ple en la campanya per les primàries del PSOE de la
propera tardor. Rubalcaba ha parlat pels seus amb un: “con este lío, no
arriesgueis con experimentos, confiad en mi para la ingenieria de Estado”. I
els seus, bastant magnetitzats. Reverberacions de Josep Pla a l’hemicicle: “el
més semblant a un espanyol de dretes es un espanyol d’esquerres”. Moment sàdic,
injust i humiliant quan Rubalcaba ha comparat la reivindicació catalana amb les
tensions entre el nord i el sud d’Europa i, tàcitament, ha fet volar la Lliga
Nord en un atac que és pura concessió al PSOE andalús i la seva líder Susanna
Díez, el punt de la balança. Ells parlen per d’aquí a un mes i mig, nosaltres
parlem d’un moviment de fons.
Més que, mai,
doncs, la defensa de la proposta catalana ha de ser feta des del rigor. I crec
que així ha estat per part de la majoria de catalans que han intervingut en el
debat. Ha de ser feta des del rigor jurídic i constitucional i ha de ser feta
des de l’argument social i econòmic. L’allioli s’ha trencat i un cop deslligat
no hi ha manera de refer-lo. Rajoy ha parlat com a cap de llista virtual a les
eleccions europees. No ha parlat per convèncer ni a un sol català mínimament
dubitatiu. El cas català és un assumpte que no saben com afrontar. Pilota
xutada a córner. Ara, cita a les urnes el 25 de maig. La primera i gran
oportunitat dels catalans per expressar-nos en vot secret. Cada vot serà
comptat. També en les esquerdes del bipartidisme espanyol declinant. Passarà
l’estiu i vindrà una tardor en la que la navegació fluvial pel riu començarà a
tenir l’estil i les formes dels ràpids de la Noguera Pallaresa. Conversa a la
tribuna: “entrarem en els ràpids” i resposta: “potser en les catarates del Niàgara”. El decebedor immobilisme de Rajoy té aires
de final de cicle de 35 anys, per no dir de final d’un Estat de les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada