Un inventari- Aprofitaré aquest mes d’agost per fer un repàs
de l’estat d’execució (o paràlisis) de les principals obres de l’Estat a les
comarques gironines. Repassarem, doncs, amb dades a la mà, l’estat de les
carreteres de titularitat estatal, la construcció de la línia d’alta velocitat
i els seus retards, les mesures adoptades (o no) per racionalitzar l’ús de bens
immobles de l’administració general de l’Estat a la demarcació, l’estat de les
estacions de tren, les inversions en l’apartat de Costes (camins de ronda,
passeigs marítims, el delicat estat de la zona del Molinet a l’Estartit...). Ja
sé que hi ha una forma més cridanera de parlar de tot això: amb una roda de
premsa amb quatre frases de traç gruixut. Però em sembla que tant els ciutadans
com els periodistes ja n’estan una mica tips d’aquesta traca fàcil que sovint
no té la decència ni de mirar per retrovisor dels propis errors ni en el
present dels propis incompliments. Parlem, doncs, de la N-II amb dades a la mà
i aportant alguns elements nous.
El precedent de 1996- El projecte de desdoblament de la N-II
al seu pas per les comarques gironines té el seu primer precedent l’any 1994
quan el ministre d’obres públiques del moment, Josep Borrell Fontanilles, va
ordenar la redacció dels avantprojectes de desdoblament d’uns pocs trams de la
N-II i de la N-260 (els túnels de l’actual autovia A-26 entre Besalú i Olot).
L’any 1996 el Partit Popular va guanyar per una majoria relativa més exigua del
que ells mateixos s’esperaven. Per la investidura i per governació dels quatre
anys van haver de sumar els diputats de CiU, PNB i CC. Des d’un punt de vista
econòmic (compliment dels criteris de convergència amb la UE) i des d’un punt
de vista de compliment dels pactes amb nosaltres (fi del servei militar
obligatori, supressió dels governadors civils, traspàs de la policia de trànsit
als Mossos...) va ser una legislatura aprofitada. Els Pactes del Majèstic (tan
de bo que avui els pactes es complissin com aleshores) també tenia un capítol
d’obra pública. Avui ja es pot dir que aquells pactes ens van permetre
accelerar les obres de l’Eix Transversal (la Generalitat mai ha anat sobrada de
diners) mitjançant la transferència de fons europeus a les arques del govern
català.
La ràpida execució de l’A-26- Aquell pacte també va suposar
un impuls definitiu del desdoblament de la N-260 de Besalú a Olot. I també la
redacció dels projectes constructius dels dos primers trams de la N-II. El
Pacte del Majèstic, poca gent ho sap, es va tancar un cap de setmana a la
Cerdanya on van compartir feina i lleure Rodrigo Rato i Joaquim Molins, i les
seves parelles. Diumenge a la tarda d’aquell cap de setmana d’abril, les dones
dels dos polítics van tornar a Barcelona per l’Eix del Llobregat i l’autopista
de Terrassa. Molins va conduir el cotxe on també hi anava Rato per la collada
de Tosses fins a parar a Castellfollit de la Roca. Molins, que havia estat
conseller de política territorial, coneixia bé els dèficits d’obra pública de
Catalunya. Rato, mig grogui, va conèixer en pròpia carn l’estat lamentable de
la N-260 sense variants i amb el coll d’ampolla de Castellfollit. Les obres es
van executar amb un temps rècord. 6 anys entre l’inici dels tràmits i el final
de l’obra. Un exemple de que quan es vol, es pot fer una obra amb molt menys
temps del que a vegades ens expliquen. Del dia de la inauguració tinc una foto
que aplega a quatre persones que havíem treballat molt per fer possible aquella
obra: Ramon Sala i Canadell, Josep López de Lerma, Pere Macias i jo mateix. En
Ramon Sala, que tants anys havia lluitat per aquelles obres, va veure que quan
s’obre una “finestra d’oportunitats” s’ha d’aprofitar de totes totes. En aquell
mateix paquet d’obres es va adjudicar el desdoblament de la N-II entre Fornells
i l’aeroport i es van adjudicar, ja en la segona legislatura de majoria
absoluta del PP, les obres entre l’aeroport i Caldes de Malavella. Aquesta
última obra la va inaugurar la ministra Magdalena Álvarez que es va intentar
apuntar el trumfo d’una obra que els socialistes van tenir abandonada,
vergonyantment, durant els seus set anys últims de govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada