Madrid no deixa de conspirar ni a 35 graus

Arenas vol tornar- Ja corre pel Madrid de les especulacions que Javier Arenas vol tornar per ser ministre i sortir del parlament andalús on es llepa les ferides del que ha guanyat i no pot governar. Els tentacles d'Arenas Bocanegra, el Campeón, sempre han estat allargats, amb fidels amics al govern i enemics forjats en l’odi de les coses de les passions. Tal vegada un dia hi haurà una crisi de Govern a Madrid. Miguel Arias Cañete deixa que circuli i alimenta la idea que ell seria un bon comissari europeu quan l'any que ve acabi el mandat del comissari Joaquin Almunia, un dels tres socialdemòcrates més intel·ligents del felipisme. L'altre va acabar de secretari general de l'OTAN, Javier Solana, i l'altre pateix, molt, aguantant el pal de la vela d'un partit d’oposició amb 110 diputats i problemes de finances, aquest Rubalcaba que encara somia en tornar a ser candidat. Però alguns dels seus mateixos comencen a fer-li veure que la millor opció és una tercera via.

 Ucraïna- Hi ha eleccions parlamentaries a Ucraïna el 28 d'octubre. Formo part de la delegació del Consell d'Europa que segueix la situació política d'aquest país i que avaluarà la campanya i el dia electoral. Conec prou coses d'aquest país per afirmar que estem davant d’un cas de venjances polítiques que porten els opositors a la presó quan perden les eleccions. Aquest diumenge hi ha el final de l'Eurocopa. La cancellera alemanya ja havia anunciat que no hi aniria, a la final a Kiev, per protestar per la violació dels drets humans. També ho va dir el primer ministre italià Mario Monti (personatge de gran nivell), cal veure què farà avui. El que mai va tenir un posicionament polític va ser Mariano Rajoy ( a qui la política internacional no l'apassiona). Segur que hi va. Comentari de Rajoy a periodistes dins l'avió presidencial en la seva recent gira per Mèxic i Brasil: "Fui al partido de Polonia porqué me salió de los cojones....carai. Y porqué tenía una invitación de mi homólogo polaco" Esfereïdor. Recordem que era la tarda de la seva roda de premsa després de la intervenció bancària. Tardes de futbol i toros....mitja Espanya encara viu a la inòpia...i n'hi ha una altra que, mai ho confessarà, comença a entendre els arguments econòmics dels catalans pel pacte fiscal. Especialment la dreta il·lustrada de Madrid. Però a l'hora de la veritat, dispararà perquè les entranyes podran més que el cervell.

L'home que vindrà de Bilbao- Després de la victòria contra pronòstic de quasi tot el món socialista, José Antonio Griñán, veu revalidar la cadira de la presidència de la Junta de Andalucía, un dels governs més clientelars, immobilistes, dogmàtics i antics del sud d'Europa. Una plataforma de poder gens negligible, més de 8 milions d'habitants. Griñán es va convertir a la causa de Carme Chacón ("puro desparrame emocional", va dir el clàssic de Sevilla) per pur despit, li va arribar a les oïdes que els seus de Ferraz i els seus opositors d'Andalusia ja tenien preparada la seva decapitació per la nit electoral del 30 de març. Ara és president del partit i s'ha allunyat del chaconisme. Però per salvar el perquè del seu viratge vol proposar un tercer nom que aparqui Rubalcaba i Chacón. D’aquí a pocs mesos un socialista basc quedarà lliure i disponible, Patxi López. No sembla el més intel·ligent de la classe...però sempre hi ha noms per anar passant....Convé apuntar que hi ha un altre socialista basc que s'ho mira amb distància i que, des de la seva joventut, està a la recambra: Eduardo Madina. Ja veurem com evoluciona el socialisme arreu, començant per Galicia on les eleccions es poden avançar a aquesta tardor i on la majoria absoluta del PP és per un escó. Encara que també és cert que els socialistes no tenen líder i el BNG s'ha escindit en dos.

On els socialistes no tenen bones expectatives, ni en les enquestes públiques ni en les privades, és a Catalunya....on avui aquest desert intel·lectual de capitans paga el preu de l’assassinat polític de Pasqual Maragall i tots els seus vincles amb el món del pensament.

Soledad Becerril- Conec bé la nova Defensora del Poble amb la que vaig compartir a l'anterior legislatura quatre anys de treball a la Comissió per  a la Unió Europea de les Corts Generals. Ella era la portaveu popular. Recordo perfectament una llarga conversa a l’hemicicle quan em va dir que deixava la política i les coses dels afers públics després de 32 anys. Primera dona ministra després de la dictadura, amiga personal de l’il·lustrat Leopoldo Calvo-Sotelo. Alcaldessa de Sevilla -amb pactes difícils amb Rojas Marcos, tensions entre famílies bé d’Hispalis. Dona viatjada, amb un anglès perfecte, d’ironia fina i aristòcrata, sempre ha anat una mica per lliure, feia més per la Cambra dels Lords britànics que per la baralla de navalla amb Alfonso Guerra. Va ser fundadora dels Clubs Liberals d'Andalusia, parlava malament, en veu baixa, de la cultura del subsidi del seu país. Però qui sap com reaccionarà amb les coses de la llengua catalana i altres afers que vindran de Catalunya. El seu segon, Francisco Fernández Marugan, és un gran encert, amb ell he pactat les esmenes territorials per Girona els últims 7 pressupostos, les petites coses que es complien per la nostra tossuderia.

Un catedràtic de la UdG als òrgans de l'Estat- En aquesta gran tanda de nomenaments no sé si s'ha prestat prou atenció a que el Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, Joan Manuel Trayter, ha estat nomenat, per quatre anys més, un dels cinc noms que elegeix el Congrés per la Junta Electoral Central, òrgan que sempre té molta feina de lectura fina de les lleis i pleits a resoldre en 48 hores. Un segon mandat no gens fàcil de negociar i que ha passat perquè el PP renunciés a nomenar tres dels cinc noms. Una petita audàcia en temps de pocs miraments.

 No hi ha pretext- El dirigents gironins del PP van voler marejar els ciutadans d'aquestes comarques dient que no es podia començar cap tram del desdoblament de la N-II fins que no estiguessin aprovats els pressupostos del 2012. Això és mentida. El 30 de desembre del 2011 el Consell de Ministres va prorrogar els pressupostos de 2011 pel 2012 fins que n’hi haguessin uns de nous. També va acordar una no disponibilitat del 20% de les partides. Això vol dir que, per exemple, dels 38,9 milions d'euros que hi havia pel tram Caldes de Malavella-Sils en els pressupostos de 2011, hi havia una retallada del 20%. Però els socialistes no van gastar ni un euro del que havien pressupostat i els populars gironins ens han volgut fer creure que no podien fer res fins a tenir els nous aprovats. Dijous 28 de juny el Congrés els va aprovar definitivament. Ja estan en vigor. Com que la doctrina del PP, dita molts cops en públic, és: “nosaltres pressupostem menys però el que hi ha als pressupostos ens ho gastarem”, ara és l'hora de veure si les coses són diferents. No només si adjudiquen a una empresa el tram Caldes de Malavella-Sils, cosa que faran un dia d'aquests amb un possible gran papanatisme mediàtic i de la societat civil entre estoica i naif (ohhhh, les obres per fi). La qüestió és si aquest any es gastaran el 15'9 milions d'euros pressupostats pel tram Caldes de Malavella-Sils o el 1'6 milions del tram Sils-Maçanet de la Selva. L'any passat el preu d’execució de l'obra pública de l'Estat a la Comunitat de Madrid va ser d'un 111%. Ves per on, com ens toquen el flabiol, Baldiri!!