L’objectiu dels partits amb major representació parlamentària és incrementar la participació d’aquí al diumenge. Una participació baixa pot beneficiar l’entrada de partits extraparlamentaris (SCI i Reagrupament) i incrementar la presència de Ciutadans. Una participació no molt alta, números en mà, també pot beneficiar el PSC. Una participació que s’apropi al 53-54% és un èxit per a CiU perquè haurà significat que ha pogut mobilitzar votants abstencionistes ( tocats per la desafecció, en diuen ara).
Artur Mas apel·larà a la conveniència que el proper govern pugui ser fort perquè tingui una majoria parlamentària sòlida. Joan Herrera, que està fent un bon final de campanya, buscarà el vot d’esquerres “de debò” un cop es constata que el socialisme avui té més vocació d’exercir l’oposició que de govern (estranya vocació en un partit tant acostumat a estar en els governs i que ha fet sempre teories a mida per mantenir-s’hi, des del tripartit fins a la mai nascuda sociovergència). Avui el socialisme té una pulsió melancòlica i emprenyada d’abocar-se, estoicament, a l’oposició. ERC busca ser la minoria independentista que condicioni un govern nacionalista però aquets missatge no ha calat entre un electoral amb memòria i sempre disposat a la puresa del discurs i, per tant, disposat a votar noves ofertes independentistes més pures (els puristes sempre són devorats per nous puristes). També és cert que una part significativa del vot d’ERC arriba o torna a CiU com una mena de reconciliació paterno-filial després de la gran trencadissa generacional en el món nacionalista en les eleccions de 2003. El PP ha fet una mala campanya (un dia vol formar govern amb CiU, un altre dia vol superar en nacionalisme espanyol a Ciutadans) i pot tenir un petit infortuni que s’ha buscat ell sol.
La Moncloa ja té l’enquesta de final de campanya: 63 diputats CiU, 31 diputats el PSC. Zapatero i González lluitaran divendres (Montilla està fora de joc) per debilitar la victòria de CiU i, així, fer-la més dependent de la política espanyola. Just el que no convé.
1 comentari:
Hola¡
Me llamo Cristina,soy la mamá de Natalia,una princesita de 3 años,diagnosticada de autismo poco antes de cumplir los dos años.
Antes de seguir con mi email,le aviso que no entiendo de política,no és mi mundo y la verdad...no sé bien porqué le escribo.Encontré su blog por casualidad y me dió por leer.
Me preguntaba y de paso le preguntó a usted...¿existe algun político en este pais que luche por la inclusión escolar de los niños con discapacidad?¿porqué nuestros hijos no les importa a ningun partido político?¿No son garantia de votos para ustedes,o algo así?
Luchamos por una educación inclusiva,luchamos por hacer respetar el derecho de mi hija a recibir una educación como la de cualquier otro niño,pero nos están poniendo las cosas muy dificiles...¿usted vería normal que un niño con silla de ruedas,para asistir al colegio,le dijeran que como la silla no cabe por la puerta,utilizace una muleta? Seguramente,si ese niño no puede caminar,la muleta le servirá de poco y estaría todo el dia tirado en el suelo.
Pues así,practicamente vive mi hija.
Debe estar en el colegio 8 horas y solo 2 de ellas,tiene una "vetlladora"(monitora)junto a ella...el resto del dia está a su suerte.
¿Porqué no hay ningun político en este pais que luche por hacer respetar los derechos humanos de los niños con discapacidad?
Le invito a conocer a mi princesa,és un cielote,seguro se queda encantado con ella...y seguro entiende mi dolor como madre,al ver como és tan friamente discriminada ante la pasividad de todos.
Cristina www.laprincesadelasalasrosas.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada